El 9 d'Octubre se festeja el dia de la nostra Comunitat i la festa de tots els Valencians, conmemorant l´entrada triunfal Rei Jaume I a Valencia l´ any 1238, lliurantmos de les tropes musulmanes del Rei Abul Djumayl Zayyan.Esta festa la cel.lebrarem en armonia tots els Valencians, despres de la guerra de sucessio el Rei Felip V va prohibir els nostres furs i tambe la cel.lebracio de la nostra festa.
Hui es celebra en armonia, pau i democracia, en la que contruim tots els Valencians el progres de la nostra Comunitat.
Feliç dia a tots i salut.
3 comentarios:
"lliurant-nos de les tropes musulmanes del Rei Abul Djumayl Zayyan?"
Mare meua... liurant-nos a qui, a nosaltres? Et recorde que si no és pels musulmans, el rei Jaume I no tindria prou recursos per a que treballaren les terres. Va ser molt més endavant quan es va expulsar els musulmans, després de la seua aportació cultural i arquitectònica va i els expulsen. Què bonic...
"Hui es celebra en armonia, pau i democracia, en la que contruim tots els Valencians el progres de la nostra Comunitat."
Armonia, Pau i Democràcia... no sé si estarem compartint la mateixa realitat, però et convide a assistir hui, dia 9 a les 18:00h a la plaça de Sant Agustí, a València. Veuràs l'armonia, la pau i la democràcia.
Era fill de Pere II el Catòlic i de María de Montpeller, era l’hereu de dos importants llinatges: la Casa d’Aragó i el dels emperadors de Bizanci, per part de sa mare.
Va tindre una infància difícil. Son pare, que acabaria repudiant la reina, només va arribar a concebre-ho per mitjà d’engany d’alguns nobles i eclesiàstics que temien per la falta d’un successor, i la col·laboració de María, fent creure Pedro que es gitava amb una dels seus amants. Estes circumstàncies van produir el rebuig de Pere II cap al xicotet Jaime, a qui no va conéixer sinó als dos anys del seu naixement.[1] A eixa edat, el rei va fer un pacte matrimonial per a entregar al seu fill Jaime a la tutela de Simón, Senyor de Montfort, per a casar-lo amb la filla d’este, Amicia, per a la qual cosa el xiquet seria reclòs en el castell de Carcassona fins als 18 anys.[2]
A la mort de son pare, durant la croada albigés, en la batalla de Muret (1213), Simón de Montfort es va resistir a entregar a Jaime als aragonesos fins després d’un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la seua minoria d’edat, va estar davall la tutela dels cavallers templers en el castell de Monzón, havent sigut encomanat a Guillém de Mont-Rodon,[3] junt amb el seu cosí de la mateixa edat, el Comte de Provença Ramón Berenguer V. Mentrestant, actuava com a regent del regne el comte Sancho Raimúndez, fill de Petronila d’Aragó i Ramon Berenguer IV i tio iaio de Jaime. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de sa mare (1213).
Tot pasa avans i tot es historia, nos agrade o no anrerra no podem tornar.
Jo si he cel.lebrat la festa amb pau en els amics i esmorzar de sardina al barri de sant Roc.
Publicar un comentario